Després d’aprendre com es pronuncia Ouagadougou, la Maria Isabel, es mossega els llavis i mira la gent en posat assenyat, aixeca la medusa maragda i recita el poema de l’ascensió tal i com ho havia fet en David Meca abans.
“Avui és el dia de l’ascensió!
el cel s’ennegrirà
però un raig de llum verda
el fracturarà!!!
Us porto la medusa maragda!
Mireu-la com llueix
Guia’ns per obrir
La marphi-porta celestial!
El procés es repeteix. El cel es torna negre i la medusa maragda torna a brillar. Els presents diuen “uala” amb llàgrimes als ulls.
La Maria Isabel està convençuda de fer el paper que li han encarregat, ja no li importa el líder suprem, només pensa amb l’ascensió i per això, segueix recitant amb veu cada vegada més alta i contundent els versos que en David Meca no havia dit:
Volaré,
levitaré pels aires
desapareixeré entre la foscor
la marphi-porta s’obrirà
Estic a 2000 anys llum de casa!
l’entrada a Jerk
És més aprop
a tan sols una passa!
Les Híades m’esperen
germanes d’Aldebaran
Avui és el dia de l’ascensió!
Avui és el dia de l’ascensió!
De sobte, la Maria Isabel comença a volar, igual que el tiu aquell als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984. 
La gent crida d’alegria i alça les branques d’olivera enlaire. La Maria Isabel és com una cuca de llum que ascendeix entre la foscúria cap a la base d’aterratge d’OVNIS de sobre l’edifici triangular.
Aterra just a sobre la medusa i es posa de genolls. En aquests moments la medusa maragda irradia una llum espectacular visible des de tots els indrets de la base marphil·liana. Un vent circular molt potent quasi fa perdre l’equilibri a la Maria Isabel però es manté ferma, cabells enlairats mirant amunt amb els ulls mig aclucats.
La medusa maragda llança llavors un raig gruixut i potentíssim cap al cel. La radiació d’aquest sembla fondre els núvols. És la marphi-porta!
La Maria Isabel deixa la medusa maragda al terra i s’aparta un parell de metres, els vents són massa forts i l’energia que desprèn el raig és massa poderosa però no es vol separar gaire de la llum.
Al cap de pocs segons, se senten unes melodies provinents del cel. Tots els marphil·lians s’agenollen. Són les primeres notes musicals de “2000 light years from home” dels Rolling Stones!
Una impressionant nau espacial de les mida de tres camps de futbol apareix de cop i volta de darrera els núvols i es manté immòbil just a sobre el raig. La música se sent ara més i més forta. Alguns dels fidels es tapen les orelles per no eixordar-se.
Se sent la veu de Mick Jagger que comença a cantar les primeres estrofes;
“sun turnin’’round with graceful motion, we’re setting off with soft explosion…”
de sobte, el raig maragda s’apaga de cop. Al cap d’una mil·lèsima de segon s’encenen uns focus blancs immensos de la nau i apareix en Mick Jagger en persona al mateix lloc a on hi havia la llum. En Mick té l’aparença de tenir uns trenta anys. La cançó no s’ha parat ni un moment. 
En veure això, la Maria Isabel es desmaia de cop però en Mick, seguint el compàs de la música, fa dues passes i l’agafa entre els seus braços per evitar que caigui al terra. Tot això sense deixar de cantar. Els marphil·lians aplaudeixen. En Mick Jagger, Déu del Marphil·lisme se’ls ha aparegut i a més, els està cantant la cançó sagrada en directe!
Quan la cançó acaba però, en Mick Jagger s’acosta a la vora de la base a saludar al públic encara portant la Maria Isabel inconscient als seus braços. Després, es posiciona a sobre la medusa maragda que torna a irradiar el raig cap amunt durant uns pocs segons. Quan el raig s’apaga de cop, ja no hi ha ni en Mick Jagger, ni la Maria Isabel, ni la nau, ni la medusa maragda…
Els núvols negres desapareixen i el cel canari torna a agafar el seu color.
- Hola a todos, ha sido una travesía muy dura. Había medusas, tintoreras y algún bicho de dos metros ha nadado por debajo nuestro. Las olas eran de 5-7 metros. La fuerza del viento era 6-7, era muy peligroso, un nadador no puede estar en el agua cuando es fuerza 3. Lo importante que todo el mundo me considere un héroe. Esto es mar abierto, no una piscina. A los cinco años ya competía. Los deportistas tenemos el mismo derecho que los demás a disfrutar de la vida y de las cosas buenas.
que seria més o menys el mateix, la Maria Isabel idea un pla per agafar control del marphil·lisme, per sort, els seus pares li havien pagat un curs de cinc-centes mil pessetes i se’n surt.
![Catablocs.net [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.net [la catosfera ara mateix]")
